Catedral de l’Almudena | Madrid

A la concepció de l’instrument s’ha pretès sintetitzar les tradicions organeres centreeuropees imperants a l’organeria de finals del segle XX, amb les aportacions més riques i interessants de l’escola ibèrica estudiades a les nombroses restauracions que hem realitzat.

Destinat a solemnitzar les importants cerimònies així com diferents funcions culturals, se n’exigeix una gran versatilitat, així com una certa presència física i sonora en un edifici de difícil acústica per les seves grans proporcions, i especialment per l’arquitectura i els materials de la policromia de les voltes.

Tot i la seva gran mida, es tracta d’un instrument musical sensible, i que com totes les obres d’art busca l’equilibri dels nombrosos elements que conflueixen en la seva creació. Els seus 71 registres permeten un gran ventall de possibilitats interpretatives.

A la façana s’hi representen quatre dels cinc cossos de l’instrument i és l’expressió de la seva estructura interior (Werkprinzip). Cada cos té una missió i unes característiques musicals diferenciades.

La Cadereta: Situada a l’esquena de l’organista, aporta una gran brillantor sonora. A més de la seva funció acompanyant, registres com la Flauta travessera o el Cromorn li aporten caràcter solista. En trobar-se dividida en dos cossos que no obstaculitzen la visió de l’organista, se’n facilita la relació amb el cor o amb l’assemblea.

L’Orgue Major: És la columna vertebral, el cos principal de l’instrument. Està basat en tubs de 16? al centre, la façana està coronada per un sol daurat.

El Recitatiu-Expressiu: Element indispensable per a la interpretació de literatura romàntica en què a més s’han disposat altres registres de gran riquesa tímbrica i harmònics, que donen com a resultat un cos amb un ampli colorit acústic. Tancats en una eficaç caixa expressiva que permet un gran dinamisme al crescendo i al diminuint.

La Trompeteria de Batalla o Sol: Es genera com una subdivisió de la trompeteria de batalla de l’orgue ibèric a què s’incorporen altres registres com la Corneta ia més un Violón 8? i una Flauta Dolç 4? que permeten invertir la seva funció de solista en acompanyant. La presència de les trompetes disposades en batalla, a més d’un impactant aspecte estètic, aporta una sonoritat marcada i peculiar.

Pedal: Les dues grans torres de 16′ flanquegen l’Orgue Major i acullen els registres baixos de 32′ i 16′. A més, disposa d’altres registres solistes de pedal.

Tenint com a objectiu la precisió i la claredat que exigeix l’acústica del temple, la mecànica de l’òrgan és directa i penjant i malgrat que tots els tubs són alimentats directament des del secret, manté sensibilitat i lleugeresa fins i tot amb els quatre teclats acoblats.

Després del muntatge definitiu i la policromia del moble, es va realitzar una harmonització artística generosa i energètica (que no té res a veure amb “simplement fort” o potser “forçada”). Tot i la llarga reverberació, l’objectiu era aconseguir una audició nítida i transparent, fins i tot en racons allunyats del temple.