Catedral del Salvador de la Seu | Saragossa - Gerhard Grenzing | Desde 1963 construyendo y restaurando Organos

Catedral del Salvador de la Seu | Saragossa

Disposició

	Òrgan Major:			Expressiu:


1	Flautat Major	16′	27	Viola Dulce	8′
2	Flautado de 13	8′	28	Flauta Dulce	8′
3	Violó	8′	29	Nasardos	IV
4	Vuitena	4′	30	Voz Humana	8′
5	Docena	2 2/3′	31	Clarinete	8′
6	Ocarina	4′	32	Trompeta Expresiva	8′
7	Quincena	2′	33	Oboe *	8′
8	Ple	IV
9	Címbala	III		Secreto de pedal:
10	Corneta	VI (T)	34	Contres	16′
11	Trompeta Batalla*	8′	35	Contres	8′
12	Clarín-Claro*	8′ (T)	36	Contras Harmonía	5 1/3′
13	Bajoncillo-Clarín*	4′-8′	37	Contras Harmonía	4′
14	Eufón*	8′ (B)

				Secretillos
	Eco (fachada trasera) :		38	Tambor y timbal
15	Flautat	8′	39	Pájaros
16	Violó	8′	40	“Cascabeles”
17	Vuitena	4′
18	Docena	2 2/3′
19	Quincena	2′
20	Denovena	1 1/3′
21	Ple	III
22	Corneta	IV (T)
23	Bombarda	16′
24	Trompeta Reial	8′		* horizontal en fachada
25	Trompeta *	8′		Teclados de 56 notas C1-g5
26	Bajoncillo *	4′-8′		Pedal de 12 notas C-H

L'ORGUE DE LA CATEDRAL LA SEO DE SARAGOSSA

HISTÒRIA
La documentació coneguda permet afirmar que, almenys, des del període 1469-1474 fins al present, l’orgue ha conservat gran part del seu aspecte extern —la caixa gòtica— i fins i tot, en certa manera, la pròpia concepció original de l’instrument com a suma de tres orgues. El moble no ha patit transformacions en els darrers 150 anys.

Entre les nombroses intervencions d’organers, que es registren a la documentació existent dels segles XV al XIX, se’n destaquen algunes, que permeten dividir la història de l’orgue de la Seu en quatre grans períodes:

1) Orgue gòtic de Johan Ximénez Garcés o Johan de Berdún (1469 en endavant). Ja des del seu naixement al segle XV va comptar amb un esquema modern, amb diferències (registres) en algun dels seus tres teclats, davant de les anteriors tendències medievalistes.

2) Orgue renaixentista de Guillaume de Lupe (1577 en endavant) va aglutinar en un sol teclat amb registres els diferents cossos, i va ser possiblement el seu fill Gaudioso el 1610 qui va incorporar els registres partits.

3) Orgue barroc de Joseph Sesma (en dues fases: la primera, menor, el 1681; la segona, que quedaria inacabada, des de 1693/94 fins a la mort de Sesma el 1699), finalitzat per Bartolomé Sánchez (1720), i amb una reforma de Silvestre Thomàs (1755). Al S. XVIII s’enriqueix l’instrument adaptant-lo a l’exuberant estètica sonora del barroc.

4) Orgue actual de Pedro i Miguel Roqués (1857), que ha perdurat fins avui. Tot i les tendències romàntiques existents a Europa Roqués realitza un orgue clàssic amb algunes novetats com l’Euphone. Juán Roqués realitza petites transformacions el 1919.

PROCÉS DE RESTAURACIÓ
Sobre les originals policromies gòtiques s’havien realitzat a la façana del darrere noves decoracions més figuratives i tot el moble va ser repintat el 1857 en color fosc imitant fusta. Després de les necessàries anàlisis i la realització de tasts, la comissió tècnica va decidir l’eliminació de la pintura de Roqués i la recuperació a la façana principal de la policromia gòtica que concorda amb el contracte original, ia la façana posterior la barroca.

Els diferents elements tècnics de l’instrument corresponen a la intervenció del 1857. Els elaborats secrets, la mecànica de registres, els teclats, les dues grans manxes i les dues bombes originals presentaven un important deteriorament, agreujat per dècades d’obres a la Catedral. Estaven especialment danyats per oxidació els portavents de plom que subministren el vent als tubs de façana o desplaçats fora de secrets.

Sense cap mena de dubte la canonada conservada és un dels aspectes més interessants de l’instrument i la seva qualitat justifica la decisió de Roqués de conservar el material anterior. Hi ha almenys deu tipus de tubs de diferents èpoques, alguns dels quals són de les primeres èpoques de l’instrument. La llengüeteria és més homogènia, de caràcter romàntic, tot i que recupera alguns dels ressonadors d’instruments anteriors.

Amb les lògiques limitacions imposades per l’estat de conservació, es podia apreciar una harmonització càlida i vellutada pròpia de l’època (S.XIX), però alhora clara i lluminosa, característica de la tradició clàssica ibèrica. Roqués únicament es va permetre matisar la brillantor fent petites dents en bona part dels tubs, tant nous com anteriors.

La restauració va ser un compromís amb la conservació de l’instrument, els materials i les tècniques originals.

ABANS I DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ

Trompeteria

Portavents de plom

Façana posterior

SARAGOSSA, ESPANYA
Catedral del Salvador de la Seo, Zaragoza, 2003
R 37 / III, Johan Ximénez Garces, 1469

Sol·licita'ns més informació sense compromís

Si esteu interessats en els nostres orgues, ompliu si us plau aquest formulari i ens posarem en contacte amb vostè.

Catedral del Salvador de la Seu | Saragossa