Cathédrale de Bruxelles | BRUSELAS - Gerhard Grenzing | Desde 1963 construyendo y restaurando Organos

Cathédrale de Bruxelles | BRUSELAS

Fotògraf Andreas Wiese

Disposició


I	POSITIF		IV	SOLO
49	Bourdon	16′	37	Bourdon	8′
50	Montre	8′	38	Viola	8′
51	Bourdon	8′	39	Voce Umana	8′
52	Quintadéne	8′	40	Prestant	4′
53	Prestant	4′	41	Flageolet	2′
54	Flí»te í Cheminée	4′	42	Larigot	1 1/3′
55	Nazard	2 2/3′	43	Cornet	V
56	Doublette	2′	44	Trompeta Batalla	8′
57	Tierce	1 3/5′	45	Bajoncillo-Tr. Magna	4-16′
58	Larigot	1 1/3′	46	Voix Humaine	8′
59	Mixture	V-VI	47	Douí§aine	8′
60	Trompette	8′	48	Tremblant
61	Cromorne	8′
62	III-I	Electrique	P	PEDALE
63	Tremblant		1	Principal	16′
			2	Soubasse	16′
II	GRAND ORGUE		3	Grosse Quinte	10 2/3′
19	Montre	16′	4	Flí»te*	8′
20	Montre	8′	5	Basse*	8′
21	Flí»te Harmonique	8′	6	Gros Nazard*	5 1/3′
22	Bourdon í Cheminée	8′	7	Prestant	4′
23	Viole de Gambe	8′	8	Fourniture	V
24	Prestant	4′	9	Contre-Posaune	32′
25	Flí»te Conique	4′	10	Posaune*	16′
26	Quinte	2 2/3′	11	Trompette	8′
27	Doublette	2′	12	Clairon*	4′
28	Mixture	IV	13	I-PED
29	Cymbale	III-IV	14	II-PED
30	Trompette	16′	15	III-PED B	Electrique
31	Trompette	8′	16	III-PED D	Electrique
32	I-II		17	III 4′-PED	Electrique
33	III-II B		18	IV-PED
34	III-II D
35	III16′-II	Electrique		* Extension partielle du jeu précedant
36	IV-II



III	RECIT EXPRESSIF
64	Salicional	8′
65	Gambe	8′
66	Voix Céleste	8′
67	Cor de Nuit	8′
68	Prestant	4′
69	Flí»te Octaviante	4′
70	Nazard	2 2/3′
71	Quarte	2′
72	Sifflet	1′
73	Plein-Jeu	IV-V
74	Tiercelette	III
75	Basson	16′
76	Trompette Harmonique	8′
77	Hautbois	8′
78	Tremblant

Cathédrale de Bruxelles | BRUSSEL·LES

El 1997 el concurs per a la construcció d’un nou orgue per a la Catedral de Brussel·les tenia com a objectiu aconseguir una obra d’art per al tercer mil·lenni, un orgue d’aproximadament 60 registres repartits entre 4 teclats, que s’incorporaren a la delicada estructura gòtica, reduint el mínim possible la visió a la nau central i de disseny contemporani.

Vam proposar un instrument penjat a l’alçada del trifori al centre de la nau major. L’elecció d’aquesta compromesa posició responia que es tracta d’una ubicació històricament experimentada, amb condicions acústiques favorables com havíem observat als orgues històrics de les Balears, Catalunya i València.

Però la nau no arriba als 11 metres d’amplada i un orgue gran, amb diversos jocs de 32 i 16 exigeix molta profunditat, cosa que fàcilment podria trencar l’elegant equilibri de l’arquitectura gòtica. La solució es va trobar dividint l’orgue en diversos cossos i nivells. Així, l’Orgue Major només té 125 cm de profunditat i el pedal entre 90 i 115 cm.

Proves tècniques, sobretot de la mecànica innovadora, van confirmar la viabilitat del projecte ia partir de l’organització interior l’arquitecte Simon Platt va realitzar el disseny de façana. En funció de lespai disponible es va establir la disposició de registres definitiva.

Els responsables del Patrimoni Artístic de l’Estat van donar permís per a l’obra, i es va poder confirmar que l’orgue descansaria sobre els arcs formers, i tindria una estructura interior d’acer que li permetria penjar des del trifori.

Com de costum, es van realitzar assajos acústics a la catedral per confirmar talles, aliatges, pressions de vent, etc., i iniciar la construcció dels canons i la preharmonització. Es va fer el disseny de l’estructura interior. Es va plantejar l’estructura d’acer en mòduls de grans dimensions però que poguessin ser fàcilment transportables sense plantejar problemes en camions o portes d’accés i que a més formaran un únic conjunt amb secrets, imants de mecànica de registres, reduccions, etc.

Amb l’orgue muntat al taller, els dies 4 i 5 de març del 2000 es van realitzar unes jornades de portes obertes a les quals van assistir centenars de persones (aproximadament 1000 persones) que van poder gaudir en tres concerts oferts per més de trenta concertistes d’Espanya , Estats Units, França, Japó, Portugal i, per descomptat, Bèlgica.

Després es va iniciar el procés de trasllat a Brussel·les. Com estava previst, grans mòduls es van carregar en camions i en poc temps tot l’orgue omplia les naus de la catedral. Es va realitzar un muntatge parcial dels mòduls a terra, on l’accés era molt més senzill, ràpid i segur, i posteriorment una gran grua elevo els diferents cossos a la seva posició definitiva. En alguns casos, com a l’Orgue Major ia les torres de pedal es van elevar fins i tot amb els tubs més grans col·locats!

L’1 de juny del 2000, festivitat de l’Ascensió es va realitzar la solemne cerimònia de benedicció de l’instrument i el 29 de setembre es va iniciar el cicle de concerts inaugurals.

BRUSSEL·LES, BÈLGICA
Cathédrale de Bruxelles, 2000
N 63 / IV / P

Elevació dels mòduls al trifori

DISPOSICIÓ DEL NOU ORGUE GRENZING DE LA CATEDRAL DE BRUSSEL·LES

L’orgue disposa de 63 registres disposats en quatre teclats manuals de 58 notes i un teclat pedal de 32 notes. Cada cos té la seva pròpia funció i està representat a la façana de l’instrument, llevat del recitatiu.

El cos central està coronat per l’Orgue Major, amb la seva base al Flautat de 16. Més avall, sobre la consola, hi ha el Solo, tancat en caixa expressiva, excepte la trompeteria de Batalla que s’afina fàcilment des de la tribuna que és espaiosa i permet la presència d’alguns cantants o instrumentistes. La Cadereta es troba realment sota l’organista. Darrere de la Cadereta i endinsant-se a la nau lateral es troba el Recitatiu.

Els registres del Pedal es disposen en dues torres independents col·locades als arcs adjunts, així les 30 tones de pes de l’instrument es reparteixen entre quatre columnes de l’edifici. Cada torre està dividida en dos nivells, el superior acull la primera vuitena dels grans registres de Bombarda 32, Contres 16, Subajo 16 i Cinquena 102/3.

Tots els teclats disposen de mecànica directa i suspesa. Les ventiles han estat calculades perquè tots els tubs s’alimentin des del secret, sense que això suposi duresa als teclats. Les varetes de la mecànica entre les torres de pedal són d’acer fi i, per tant, invisibles per al públic.

Sis grans manxes, cinc cuneïformes, alimenten a través de portavents de fusta els diferents cossos de l’orgue. La transmissió dels registres es fa mitjançant imants elèctrics amb memòries més de 5.000 combinacions programables també des d’un ordinador amb disquetera.

Es van realitzar assajos acústics previs a la catedral per confirmar talles, aliatges, pressions de vent, etc. i es va poder iniciar la preharmonització, inicialment al maniquí, i posteriorment a la sala de muntatge. Prudentment es va reservar un petit marge pel que fa al diapasó definitiu.

És difícil definir un estil dharmonització únicament amb paraules. L’objectiu era aconseguir precisió i transparència per a cada nota, per a cada tub a cada racó del temple. En tractar-se d’una catedral calien un so enèrgic que omplira els grans volums del temple, però la ubicació favorable de l’instrument permetia i exigia una harmonització delicada.

S’ha buscat a cada tub una ràpida presència del so fonamental, estudiant l’important i delicat equilibri entre peu, llum i alçada de la boca. S’ha buscat un atac espontani, lliure i lleuger, fins i tot per als registres de corda. Pensem que si el so és emès amb precisió, atacant-ne la fonamental amb gravetat, es fa possible la interpretació d’un ampli ventall de literatura, fins i tot romàntica. Els diferents registres de llengüeteria presenten contrastats caràcters entre expressions sonores llatines i germàniques i com a homenatge a les mestres flamencs que tant van aportar al segle XVII a l’organeria a França i Espanya es va realitzar la trompeta de la Cadereta en llauna.

Finalment, hem pogut experimentar que el resultat de qualsevol obra és el fruit de la voluntat, l’esforç i l’aportació de cadascun dels membres de l’equip.