Conservatoire Supérieur de Paris CNR | Paris
| I | Positif | III | Récit | ||||
| 31 | Salicional | 8′ | 25 | Bourdon | 8′ | ||
| 32 | Bourdon | 8′ | 26 | Flûte douce | 4′ | ||
| 33 | Voce Umana | 8′ | 27 | Flageolet | 2′ | ||
| 34 | Flûte à fuseau | 4′ | 28 | Larigot | 1 1/3′ | ||
| 35 | Prestant | 4′ | 29 | Cornet | III rgs | ||
| 36 | Nazard | 2 2/3′ | 30 | Hautbois | 8′ | ||
| 37 | Doublette | 2′ | |||||
| 38 | Tierce | 1 3/5′ | Pédale | ||||
| 39 | Sifflet | 1′ | 13 | Soubasse | 16′ | ||
| 40 | Cromorne | 8′ | 14 | Flûte | 8′ | ||
| 15 | Flûte | 4′ | |||||
| II | Grand-Orgue | 16 | Cor de nuit | 2′ | |||
| 1 | Bourdon | 16′ | 17 | Basson | 16′ | ||
| 2 | Montre | 8′ | 18 | Trompette | 8′ | ||
| 3 | FLûte à cheminée | 8′ | 19 | Chalumeau | 4′ | ||
| 4 | Prestant | 4′ | |||||
| 5 | Quinte | 2 2/3′ | |||||
| 6 | Plein-Jeu | IV rgs | |||||
| 7 | Flûte | 2′ | |||||
| 8 | Trompette | 8′ | 10 | III / II | |||
| 9 | Voix Humaine | 8′ | 11 | I / II | |||
| 20 | III / PED | ||||||
| 12 | Tremblant Pos.dans le vent | 21 | II / PED | ||||
| 24 | Tremblant Récitdans le vent | 22 | I / PED | ||||
| 41 | Tremblant Pédale | 23 | III / 4′ PED | ||||
| Especificacions tècnics: | |||||||
| Extensió | Manual | C – g III | |||||
| Pedal | C – f I | ||||||
L'ORGUE DEL "CONSERVATOIRE SUPÉRIEUR" DE LA VILLE DE PARIS
Construir un orgue per a un conservatori suposa una gran responsabilitat: L’organer ha de ser capaç d’oferir tant a professors com a estudiants un instrument que (com a eina) ajudi l’estudi. El gust musical i tècnic de l’estudiant es configurarà sota la influència del dit instrument. Per tant, serà el punt de referència per comparar molts altres orgues que posteriorment passaran per les seves mans.
Alhora el nostre orgue ha de ser apropiat per satisfer tots els anhels i esforços dels estudiants.
Creiem en els efectes energètics d’un bon instrument: l’estudi ha de ser inspirador i mai no ha de causar fatiga.
Els professors Marie-Claire Alain, Georges Guillard, Marie-Louise Langlais i Jacques Taddei van marcar criteris flexibles sobre l’aspecte tonal de l’instrument. L’instrument hauria de permetre tocar repertori europeu excepte romàntic (el centre disposaria d’un altre instrument històric apropiat) alhora presentant la transparència i la vivacitat dels orgues meridionals. Per tant, la música mediterrània d’orgue podria interpretar-se apropiadament, en certa mesura, sentir-se com a casa, així com les obres de J.S. Bach sonarien convincents i amb més color.
PARÍS, FRANÇA
Conservatoire Supérieur de Paris, 1996
N 32 / IV / P, 1996
DESCRIPCIÓ
El moble és de roure francès massís, discretament daurat i policromat, reforçant la seva aparença de vitalitat.
El sistema de vent està realitzat amb tres manxes clàssiques de plecs paral·lels, comú per a Orgue Major i Recit i propis per a Positiu i Pedal.
L’acció dels registres és tant mecànica com a elèctrica, amb 256 combinacions i targeta de memòria suplementària.
La mecànica de notes és suspesa i directa oferint ràpida i segura repetició.
La base de l’orgue està col·locada 5m més baixa que l’entrada de la sala, aspecte que era important tant per al disseny del moble i les proporcions (realitzat per Simon Platt) com per a la seva harmonització. La intensitat del so és molt diferent des dels teclats o des de la posició del públic. L’única estructura que ressona en aquesta sala és el moble (els revestiments de sostre i parets són de materials amb superfícies en part segellades)
Tenint en compte aquestes circumstàncies, hem determinat una pressió de vent de només 55mm de columna d’aigua. Les gelosies de la façana estan completament tancades. El difícil equilibri entre la igualtat i la vitalitat sovint es decantava a favor del discurs natural del so de cada tub.
Sol·licita'ns més informació sense compromís
Si esteu interessats en els nostres orgues, ompliu si us plau aquest formulari i ens posarem en contacte amb vostè.
