Orgue regalia "Geyer" | Lisboa
CARACTERÍSTIQUES
Tenim la gran sort de tenir la informació de l’autor i la data de construcció de l’instrument; normalment no es troben inscripcions que ho certifiquen.
L’instrument és d’una petita mida excepcional; un organista actual s’ha d’acostumar a les mides poc comunes de les tecles.
El bloc amb representa la totalitat de l’instrument sense les manxes es pot inserir en un buit sota d’ells. Les manxes, que van amb frontisses serveixen d’estoig per a l’instrument.
Decorativament la part inferior de les manxes es presenta diverses portetes, caixetes, calaixos i un mirall. Aquesta cara inferior de les manxes i el bloc de lengí¼eteria, incloent les tecles porten una decoració molt treballada d’ivori i os gravat. L’os gravat és farcit de cera negra.
Un instrument tal com la Regalia Geyer, amb la bella i minuciosa decoració, a més d’un gran valor musical, reflecteix un altíssim nivell d’artesania.
REGALIA DE L'ACADÈMIA DONES CIÈNCIES DE LISBOA. ARSACYUS GEYER 1591
HISTÒRIA
La Regalia: un instrument rescatat del passat
El petit orgue és un bell exemplar, en bon estat de conservació, d’un tipus d’instrument que s’usava normalment a l’època medieval i al Renaixement. Conegut com la Regalia, es feia servir tant en el context profà com litúrgic.
La Regalia és un orgue d’un registre de llengelleteria de petites dimensions i un joc de manxes cuneïformes. Es pot tocar només en col·laboració amb una altra persona, que ha d’activar les manxes per subministrar el vent.
Els tubs d’aquesta regalia no tenen ressonador, que actua normalment com a amplificador de certes freqüències per fer més estable el so i per donar-li més cos. Per tant, el so d’un regal té una brillantor i claredat que avui dia sona de manera característica a les nostres orelles.
El so particular d’aquests instruments i el seu maneig una mica complicat, juntament amb el canvi de gustos musicals, va fer que l’instrument desaparegués durant el segle XVIII. Alhora, van desaparèixer els seus constructors, els seus intèrprets i l’estima per l’instrument.
RESTAURACIÓ
El taller Grenzing de Barcelona va rebre l’encàrrec de restaurar l’instrument i tornar-lo a un estat de poder ser usat. Per sort, va ser possible amb un mínim d’intervenció.
- Es va fer un nou joc de manxes. Pel deteriorament que pot suposar l’ús continuat, així com per l’estat de conservació dels originals i especialment per l’elevat valor artístic de cada detall de la decoració es va optar per aquesta solució que permetia recuperar la funcionalitat de l’instrument sense posar en risc la conservació a llarg termini dels elements originals.
- Es va fer una curosa neteja de l’instrument.
- Es va recobrir amb pell l’arca de vent i les ventiles, cosa que s’havia fet en una restauració no fa més de cent anys, però aparentment de manera poc eficaç.
- Es va reconstuir un dels laterals de pinyol de les tecles i es va gravar un disseny apropiat.
CONCLUSIONS
La mida, la decoració i la fabricació de l’instrument justifiquen una investigació addicional dels seus orígens històrics. El més probable és que fos construït per a un esdeveniment o personatge destacat. Potser com a regal per a una princesa o una nena de l’alta noblesa?
El nom de Geyer es pot associar fàcilment amb les regions alpines de parla alemany, cosa que no constitueix en si la prova del lloc d’origen de l’instrument.
Informació addicional des del punt de vista de l’organer
La pressió del vent era suposadament de 50mm. Amb aquesta pressió algunes llengüetes són lentes en l’atac, però amb més el so és forçat.
Algunes de les llengetes tenen traços de llima que poden suggerir el punt d’afinació. Juntament amb la posició d’afinació suggerida per l’oxidació a la seva superfície, el diapason sembla haver estat d’una cinquena més alta de 440Hz, cosa que no és estranya tenint en compte els costums d’afinació del segle XVI.
Sol·licita'ns més informació sense compromís
Si esteu interessats en els nostres orgues, ompliu si us plau aquest formulari i ens posarem en contacte amb vostè.
